Per a una Andorra de futur

A continuació pots llegir el discurs amb el qual em vaig adreçar a tots els afiliats i simpatitzants de Liberals d’Andorra durant el Congrés de Liberals d’Andorra celebrat a Andorra el 6 de novembre de 2014.

 

El 19 d’octubre del 2012 a Andorra la Vella ens vam reunir 36 persones per decidir si el nostre partit, després d’una complicada etapa de deriva, havia de desaparèixer.

 

Contra tot pronòstic d’alguns, el resultat va ser contrari a la dissolució, obrint-se un període —per què no dir-ho— d’incertesa amb no poques pinzellades d’esperança. Incertesa per saber quanta gent es mantindria afiliada, incertesa per saber quin seria el futur del partit i finalment incertesa per saber quins serien els reptes que ens podríem marcar i com els afrontaríem.

 

Ens van titllar de moltes coses: d’emprenyats, d’irreductibles, de ressentits, d’imprudents… Semblaria ser que en aquest país el més normal en política és anar canviant de partit i d’ideologia com si res, en lloc de defensar uns valors, uns referents, una ideologia… els mateixos, vull dir.

 

No veig en aquesta sala gent ressentida, ni emprenyada, ni tan sols imprudent… Veig tot el contrari, gent il·lusionada, gent preocupada pels seus negocis, per la seva feina, per la seva família… gent preocupada pel país, en definitiva.

 

Aquí som representats la veritable societat andorrana. Una varietat enriquidora de persones que representen diferents sectors: treballadors, empresaris, sindicats, residents passius, funcionaris, joves, grans, homes i dones, tots al voltant d’un projecte que uneix, i no pas que separa… un projecte que suma, i no pas que divideix… un projecte per al país, i no pas contra algú… Perquè no anem contra ningú, anem a defensar Andorra.

 

I quan arribi el dia, estarem preparats… que no ho dubti ningú. Perquè disposem d’experiència i humilitat per aprendre dels errors passats, i comptem amb la joventut per adaptar-nos als nous escenaris. Perquè tenim un elevat sentit de la responsabilitat, responsabilitat de país per damunt de tot, i perquè nosaltres SÍ que fem una política honesta, sense embuts i sense jocs de màgia.

 

Tenim molt clar qui som, què volem per al nostre país i on volem arribar per aconseguir aplicar-ho… Ens mou l’esperança d’aconseguir una Andorra millor, malgrat ens acusin i ens etiquetin d’immobilistes… I, escolteu-me bé, si ser immobilistes vol dir pensar primer en el país, en les empreses, en els treballadors i en les persones, doncs que ens acusin d’immobilistes… Si això és ser immobilista, ho seguirem essent.

 

Molt nerviosos han d’estar aquells que recorren al discurs de la por, de la confusió i de l’engany… Però aquesta estratègia, la mateixa que van utilitzar a les darreres eleccions per assolir la majoria estèril que ens governa avui dia, NO els servirà aquest cop… NO els servirà… Aquest cop no… perquè la por són ells. Qui fa por són ells mateixos i les seves accions.

 

Ja hem vist el que han estat capaços de fer durant quatre anys… I també hem pogut comprovar com tot allò que van prometre que farien i no han fet s’ha convertit en tot allò que no van dir i han acabat fent…

 

Ara han començat els atacs per part seva contra nosaltres… Ens diuen que som responsables de les lleis que cal canviar ara:

 

Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis

Llei de contractació pública

Llei de la Funció Pública

Llei de les finances comunals

Llei sobre el contracte de treball

 

I podria continuar…

 

Sabeu què tenen en comú aquestes lleis?

 

Que el qui ara governa el país les va votar… I les va votar essent president de grup parlamentari… del Grup Parlamentari Liberal… Altres lleis les va aturar, com la Llei del casino, i ara les vol desplegar. Si va ser capaç llavors d’aturar algunes lleis com la del casino, per què no va fer el mateix amb les que ara diuen que són el gran problema d’aquest país?

 

Jo us diré per què: perquè ens vol fer creure que la responsabilitat només és d’aquells que ens hem quedat al partit, quan alguns ni les vam votar… I, en canvi, defensa que els qui han marxat del partit no hi tenen res a veure. D’això, se’n diu escórrer el bultoi eludir la responsabilitat política…

 

En aquest país ja va essent hora d’assumir els errors i que els partits polítics seriosos donin la cara. Nosaltres ho fem, hem tocat fons i tornem a començar. D’altres expliquen sopars de duro per confondre el ciutadà. Els Liberals hem tingut encerts i hem comès errors, però, en ambdós casos, sempre donem la cara, sense vergonya i amb humilitat.

 

Andorra necessita governants que no s’avergonyeixin del que som i que, sense prepotència però tampoc sense complex d’inferioritat, negociïn amb fermesa i personalitat, i defensin, d’acord amb uns objectius clars, els interessos del país davant la comunitat internacional.

 

Uns governants que no baixin els braços davant les dificultats, a la primera de canvi, i que siguin capaços d’explicar al ciutadà el què, el com, el quan i el perquè de les coses que estan passant. Escoltar, dialogar i compartir amb la gent de casa…

 

Fermesa, humilitat idiàleg amb els interlocutors internacionals.

 

Aquests són valors bàsics, simples i senzills que el país està reclamant des de fa temps… Uns valors que, avui dia, han estat dilapidats i eclipsats per d’altres molt menys saludables, basats en la manca de transparència, la utilització de les veritats a mitges i, en moltes ocasions, de l’engany institucionalitzat.

 

Ara toca fer passes petites però determinants. No ens cal, ni és recomanable, reproduir models d’altres països, sinó treballar per trobar o dissenyar el model que millor s’ajusti al que som com a país. Així de senzill i complicat alhora…

 

Avui, ara, el problema del país és doble… No hi ha un model propi, d’una banda, i no se sap quin pot ser, de l’altra. I els qui han de fer aquesta feina, la majoria parlamentària i el Govern, estan fent pedaços a correcuita… Allò que tots coneixem del “copiar i enganxar” o en el millor dels casos un “patchwork” polític de mil teixits diferents…

 

No podem ser els primers de la llista a l’hora d’assumir canvis amb uns costos molt alts per al país… perquè hi són aquests costos…

 

Que no ens enganyin, que no ens ho amaguin… No podem córrer a signar res sense tenir previst, estudiat i tancat quina o quines han de ser les contraprestacions a canvi.

 

No ens deixem entabanar pels qui diuen que l’Acord d’associació serà la salvació de la nostra economia perquè no ens volen explicar la lletra petita, i en qualsevol contracte tots sabem que hi és. Una lletra petita que, de ben segur, no serà mai favorable a Andorra, un petit país enmig d’una Europa gran, extensa i que no entén de peculiaritats.

 

Europa no està preparada ni pensada per als petits estats com Andorra i hem de trobar el millor encaix, que pot passar per ser una zona econòmica especial dins d’aquest continent, la qual cosa ens permetria continuar essent competitius.

 

Que un acord amb la UE pot aportar aspectes positius, no ho neguem. Algú, però, ha explicat detalladament als ciutadans que també haurem d’acceptar obligacions que potser no podem assumir com a país?

 

Això també és una realitat, però ningú no en vol parlar… no interessa. Novament, ells tenen la veritat absoluta i la resta estem equivocats.

 

Van prometre diàleg, proximitat i canvis, i a l’hora de la veritat no han fet res.

 

Van dir que la reactivació econòmica vindria de la mà de la inversió estrangera, i evidentment no ha estat així…. I no ha estat així, entre altres coses, perquè no seran empreses de fora les qui ens trauran del moment complicat en què ens trobem, sobretot si no tenen seguretat jurídica ni estabilitat, cosa que, com es demostra cada dia, no ofereix aquest Govern…

 

Ara que la inversió estrangera no ha donat els resultats que van anunciar, ens volen fer creure que la nostra salvació serà l’Acord d’associació. Just ara, en un moment en què molts països es qüestionen si el model de la UE actual és viable.

 

Ara que molts països es plantegen si té sentit continuar dins d’aquesta Europa desendreçada —sense anar més lluny, el Regne Unit, que mai no ha signat l’acord monetari, s’està plantejant la celebració d’un referèndum (sí, paraula tabú en aquest país) per decidir si mantenen l’actual estatus de membre de la UE o deixen de ser-ho— els nostres governants ens porten cap a ella, cap a Europa.

 

I ho fan arrencant compromisos a la recta final de la legislatura, per un Acord que no ens van dir que farien. La política de la nocturnitat i l’engany un cop més…

 

A ells, els dic que no estan legitimats per assumir aquests acords… A ells, els dic que els electors no han votat un programa electoral que contingués aquesta acció… I també els dic que estan prenent compromisos sense que els ciutadans n’hàgim pogut participar.

 

Aquest és el seu estil: fer el contrari del que van dir que farien i no fer el que van prometre.

 

Al llarg de la història de la construcció europea, molts estats han fet referèndums per decidir quina havia de ser la seva relació amb Europa. Els Liberals defensem això i ho proposem per a Andorra perquè tenim dret a poder decidir.

 

Mireu, després de gairebé quatre anys de govern demòcrata, el balanç global és el següent:

 

Deixen un país on s’ha ajudat més les aventures empresarials, incontrolades i temeràries en gairebé tots els casos, que les empreses reals del país que cada dia obren les seves portes i mantenen llocs de treball.

 

Deixen un país dividit entre el sector públic i el privat, però incrementant les despeses de contractació.

 

Deixen un país on han desplegat tot el sistema fiscal, però presenten un pressupost amb un dèficit de 35 milions d’euros.

 

Deixen un país amb un sistema judicial més polititzat que mai, on la separació de poders és dubtosa.

 

Deixen un sistema sanitari en mans del caos en la seva gestió, cosa que pot acabar afectant els usuaris.

 

Deixen una CASS que ja sabem que no és sostenible.

 

Deixen uns comuns amb l’amenaça de rebre retallades en transferències, sense haver discutit el veritable repartiment de competències.

 

Deixen un país on ha augmentat el pes de la imposició directa i ha baixat el de la indirecta.

 

Deixen un país pitjor, molt pitjor, del que es van trobar, i d’això no podem culpar ningú.

 

No han estat capaços de reactivar l’economia amb mesures concretes per als sectors clau i han oblidat el teixit empresarial del país.

 

Les empreses del país ho estan passant malament, fan esforços per mantenir els negocis i els llocs de treball, però no troben cap ajuda. On és la flexibilització de la Llei del contracte laboral anunciada al juny del 2012? En un context de recessió amb dificultats per crear llocs de treball, no han estat capaços de prendre una mesura tan reclamada pel sector empresarial com aquesta, malgrat la majoria que tenen al Consell General.

 

La reforma del mercat laboral és imprescindible. Ha de ser consensuada amb els agents implicats i ha de tractar la flexibilització, sense que aquesta es transformi en precarietat. L’atur serà una de les grans amenaces. De fet, ja ho és entre els més joves. Som davant la generació més formada, però amb un sistema que no pot acollir-la al ritme necessari.

 

Si s’accepta que la reforma laboral és imprescindible per fer el mercat més àgil, més adaptat al model econòmic que tenim, a les necessitats de les empreses i la seva estacionalitat, a la conciliació dels treballadors i a la seva formació, a la voluntat de millorar la productivitat de les empreses i també a la voluntat de poder treballar més per part dels treballadors que així ho vulguin, aquesta no ha de ser una reforma polèmica. Tornarem a generar riquesa quan les nostres empreses puguin generar llocs de treball.

 

El repte no ha de ser tenir un contracte fix, sinó tenir seguretat laboral, fet que ens vindrà donat per un sistema capaç de donar oportunitats en tot moment.

 

Es destinen 24 milions d’euros al benestar i hi ha encara gent al país que passa moltes dificultats. No és un problema d’oferir més recursos, és un problema de com s’estan gestionant. Hem de garantir que tothom visqui dignament sense malbaratar els recursos i controlant els abusos.

 

Els Liberals… Liberals d’Andorra… defensem un altre país. Sí, un altre país, i no ens fa vergonya dir-ho ni ho fem amb el cap baix. Defensem l’Andorra de tots, l’Andorra de la varietat i de la diversitat, on tothom es pugui guanyar bé la vida a partir del treball i l’esforç.

 

Els ciutadans i les empreses veiem com s’incrementen, dia a dia, les càrregues i obligacions. Som davant d’un model de país, promogut per l’actual Govern, clarament intervencionista, quan hauríem d’anar just cap al contrari… menys intervencionisme i, alhora, més suport per part de l’Administració quan sigui necessari… I, sobretot, respecte, molt més respecte per la iniciativa privada.

 

Som un país d’emprenedors, però l’actual escenari ens està ofegant. Obrir un negoci avui, malgrat el que ens juren els governants, és una odissea. Molts de vosaltres sabeu de què us parlo. Som encara molt lluny dels països capdavanters en l’atenció i la cura dels empresaris de casa i més lluny encara de ser un país atractiu per als inversors de fora.

 

Els Liberals defensem una Andorra forta, una Andorra sense complexos, amb personalitat, que demostri amb orgull uns principis ferms i una estructura econòmica moderna i efectiva. Aquesta és l’Andorra que volem mantenir i millorar.

 

Nosaltres volem una Andorra que demani el que li correspon perquè ara ho estem donant tot a canvi de res. Una Andorra forta que reclama, i si cal es planta, abans de signar i comprometre el seu futur.

 

Modernitzar el país? Sí, ho volem, tant o més que aquells que diuen que ho volen fer i que tenen el poder per fer-ho… Però nosaltres no ho volem fer a qualsevol preu.

 

Qualsevol acord ha de compensar el cost. Si ens surt a compte, endavant. Si no, millor no anar-hi. A Andorra avui no hi ha un pla B. Aquest Govern té pressa, massa pressa, i el més preocupant —el més greu diria jo— és que no té alternativa més enllà de la improvisació.

 

Som diferents i hem de continuar essent-ho perquè és el que ens ha fet sobreviure.

 

Hem de fugir immediatament de l’actual tendència d’homogeneïtzar-nos en tot. No podem permetre, no permetrem, que ens obliguin a deixar de ser el que som.. diferents… Si ho fem —i creieu-me que ara hi som més a prop que mai— anirem a competir en igualtat de condicions, de tu a tu, amb la resta dels grans, cosa que significarà l’enfonsament progressiu del nostre país.

 

En poc temps, pocs mesos, entrarem en període preelectoral i aquest cop, més que cap altra vegada, no es tracta de presentar-se per aconseguir representació.

 

Aquest cop es tracta de garantir un bon futur al país. Es tracta de defensar i consolidar el que som, i evitar allò que podem acabar essent si no reflexionem. Es tracta de decidir què volem ser i ho hem de fer entre tots, sense pressa, sense pressions externes, amb seny i diàleg… perquè allò que fem ara no tindrà marxa enrere… I aquesta decisió, no la poden prendre uns quants. Aquesta decisió, l’ha de prendre el conjunt de la societat andorrana!

 

Després de la nostra Constitució, segurament aquestes són les decisions més importants que hem d’afrontar, que han d’afrontar el país i la nostra societat.

 

Andorra necessita i reclama debat, informació real i diàleg. I això és el que nosaltres garantim des del nostre partit i des de la nostra ideologia. Un partit i una ideologia amb llarga tradició internacional i també al nostre país. Un partit que, a diferència d’altres, no es basteix anant en contra de, sinó continuant a favor… a favor del país.

 

Els Liberals aportem un punt de vista diferent al que ens hem anat trobant aquests darrers tres anys i mig al Consell General.

 

Volem fer, i farem, que la centralitat política torni al Consell General, i que allà es discuteixin els temes importants del país, obertament i sense embuts. Crec recordar que en aquesta legislatura, que aviat finalitzarà, ha tingut més debat la inclusió de la partida en el pressupost de la font de colors que l’aprovació de l’IRPF. Amb això ho dic quasi tot… Aquells que no volem aquest model fiscal no hem estat representats.

 

Liberals d’Andorra comença avui, aquí, el camí cap a les eleccions. I ho fa, ho fem, amb la presentació de l’executiva, del nostre decàleg i amb la posada en marxa de la comissió per confeccionar el programa electoral. Ens preparem des d’avui per a les eleccions. No pactarem ni entrarem en cap coalició nacional, i que l’elector ens situï on ho consideri oportú. Els acords territorials seran els lògics, els que sempre hem fet.

 

Ara toca treballar tots junts en el projecte, en el programa…

I després tocarà cercar el candidat adequat.

 

No us preocupeu… El trobarem, i serà la persona que millor defensi el programa que farem entre tots i la persona que millor garanteixi la solidesa necessària per recórrer el camí de futur d’Andorra, un liberal que condueixi el partit al lloc que li correspon de nou.

 

Ara toca posar-se a treballar de valent per redreçar la situació i espardenyar —els qui heu viscut unes eleccions sabeu a què em refereixo— des d’avui, des d’ara.

 

Ara és el moment de no amagar-se i d’assumir responsabilitats, sense por dels atacs, que ja hi són i augmentaran, però que no ens faran recular.

 

El tren està en marxa. Si ens ajudeu, el farem arribar a l’estació. Ho farem junts per una Andorra de futur… per una Andorra forta.

 

Moltes gràcies!

 

 

Deixa un comentari