El moment de la nova política

A continuació pots llegir el discurs amb el qual em vaig adreçar a tots els afiliats i simpatitzants de Liberals d’Andorra durant el Congrés de Liberals d’Andorra celebrat a Andorra el 17 de desembre de 2017.

 

Avui estic complint un somni i només puc dir “gràcies”. Gràcies als afiliats, als militants, als amics i coneguts, a tots els qui sou aquí i també a molts d’altres que no han pogut ser-hi, però que m’han expressat el seu suport.

 

La militància s’ha expressat, la militància ha parlat i és un honor per a mi acceptar l’encàrrec de liderar el projecte.

 

Crec humilment que represento la il·lusió i l’optimisme d’iniciar una nova història plegats, i el que més força em dona aquests dies és veure en molts ulls l’esperança de poder intentar alguna cosa diferent.

 

Vull agrair la feina dels anteriors candidats, de tots ells, sense excepció, i vull dir-los que prenc el seu relleu amb responsabilitat.

 

El repte és obrir una nova pàgina de la nostra vida política amb un fort compromís. Un compromís basat en les persones, en l’equip i en la suma d’opinions per fer de Liberals d’Andorra un projecte, un moviment més inclusiu.

 

Som una proposta clara de renovació política, que dona el punt d’equilibri davant dels extremismes d’uns i altres. Estem embrancats a una família política que creix a Europa, la família liberal, que ja disposa de vuit primers ministres a països com ara Holanda, Luxemburg i Estònia, un liberalisme no només econòmic, sinó també social que s’ha construït sobre uns valors que reforcen el compromís de l’acció política pensada com a eina de progrés de les persones.

 

Tenim un gran repte plegats i és apassionant i ambiciós: vull contribuir amb tots vosaltres a canviar l’opinió de la societat respecte de la política del país, la seva utilitat i les finalitats que persegueix.

 

Vull ser la punta d’un gran iceberg en forma de moviment polític que no és conformista, que lluita perquè vol canviar les coses, que no es rendeix davant de les dificultats ni s’acomoda per conformisme.

 

Tinc l’ambició de construir amb vosaltres un nou projecte polític, que ha deixat enrere els tics del passat, un projecte que entén que només val una voluntat, la de la majoria per la via democràtica, que les coses es decideixen quan s’ha escoltat tothom i no pas quan han decidit alguns.

 

Un projecte de persones que creguin en l’alternança i en les possibilitats reals de tothom. En definitiva, un equip que no fa política per a aquells que ho tenen tot resolt, sinó especialment per a qui més ho necessita i aquells que creuen i confien en les possibilitats d’aquest fantàstic país.

 

Vull que junts aconseguim fer una renovació democràtica del país i de les institucions. I per aconseguir-ho no ens queda altre remei que sacsejar la política andorrana i el seu modus operandi tradicional.

 

Avui a tots els presents us proposo:

 

Si esteu disposats a mirar als ulls a la política de sempre i trencar barreres, us brindo l’oportunitat de regirar-la, repensar-la i guardar aquells valors de l’ADN andorrà que és bo i necessari que perdurin. Intentem recuperar els que hem perdut pel camí que ens faran tocar de peus a terra. I combinem-los amb nous conceptes i valors que la societat ens reclama per salut democràtica: parlo de meritocràcia i de responsabilitat política. Siguem abanderats d’aquests valors, amb fets, no amb paraules.

 

Soc conscient de quins són els meus punts febles, però també sé que les qualitats de tot l’equip els supliran amb escreix, n’estic convençut.

 

Som un equip inclusiu, intergeneracional, pluridisciplinari, multicultural i genuïnament andorrà perquè sabem quina és l’Andorra d’avui, no oblidem l’Andorra d’ahir i pensem quina Andorra volem per a demà.

 

Heu confiat en mi per conduir el projecte, però el que és realment rellevant i ens dona força per no renunciar a res és el capital humà que hi ha darrere d’aquesta força.

 

No soc persona que abaixa els braços fàcilment, els qui em coneixeu ho sabeu, com sabeu també que no m’espanten els grans reptes. M’agrada lluitar pels somnis i avui us convido a somiar. No ens posem límits, no renunciem a res, tot és possible si ho desitgem de valent, si ens hi dediquem amb cos i ànima i ens preparem, tal com es mereix el repte.

 

Per tant, si decidiu fer plegats aquest camí, que serà difícil —no us enganyo—, que serà esgotador —tampoc no ho nego— i que trobarà obstacles tan bon punt comencem a fer les primeres passes perquè som el projecte diferent, si decidiu pujar a aquest tren que surt de l’estació avui, ara, us ben asseguro que no us en penedireu.

 

Cordeu-vos els cinturons perquè serà fascinant, però —no us vull enganyar— seré exigent i demanaré el millor de vosaltres perquè treballem pel país i la seva gent i ells s’ho mereixen.

 

També us demanaré humilitat, perseverança i honestedat, tres virtuts que han de ser la bandera de les persones que formem part d’aquest moviment liberal.

 

Malgrat el que diguin, malgrat el que ens vulguin fer creure, no deixem que altres ens defineixin. Siguem nosaltres mateixos els qui decidim el que som i el que volem ser.

 

Jo crec en les persones i en el que junts són capaces de fer. Per això, confio en la força que tenim junts com a projecte de canvi.

 

Els que han marxat han pres un camí diferent, un camí que no era el nostre, un camí que mira cap al passat.

 

El seu lloc ja l’han ocupat altres persones que s’han volgut sumar al projecte d’aquesta nova etapa que mira cap al futur.

 

No soc el candidat de la vella política —ho sé—, una vella política que no té res a veure amb l’edat —que li diguin a la Maria, l’afiliada més veterana que tenim i alhora la més trencadora. Gràcies, Maria, per haver entès el canvi. No és una qüestió d’edat, és una qüestió de mentalitat.

 

Perquè quan dic “vella política” em refereixo als qui entenen la política com una dedicació reservada a uns quants privilegiats.

 

Quan parlo de vella política m’estic referint a aquelles persones que menystenen els electors perquè encara pensen i creuen que el vot no és de l’elector, que el vot no és vostre, sinó d’ells, només perquè un dia el van aconseguir.

 

El vot es guanya cada dia i no és un dret adquirit. No es renova en cada elecció, es renova cada dia amb cada acció, amb cada resposta i amb cada explicació perquè els que fem política ens devem a la gent.

 

Són alguns d’aquests defensors de la vella política els qui diuen i afirmen que no soc un bon candidat.

 

I tenen raó, malgrat basar les seves opinions en suposades veritats absolutes buides de contingut que els serveixen per autoconvèncer-se del que a priori no volien acceptar, que no és altra cosa que Andorra ha canviat.

 

Però tenen raó perquè no soc un bon candidat, no ho soc per a la vella manera de fer política, per a la política endogàmica que es resisteix al canvi. De fet, soc l’antítesi del candidat que defensen els partidaris de la vella política entesa d’aquesta manera.

 

Soc fill d’immigrants, de treballadors del comerç i l’hostaleria, andorrà de primera generació i he arribat fins aquí amb esforç, perseverança, determinació i, sobretot, humilitat. I també gràcies a l’ajuda de moltes persones que han cregut en mi. A elles i a la meva família, els estic molt agraït per haver-me ajudat a complir aquest somni.

 

Sé que no soc el candidat d’aquells que veuen la política com una esfera reservada a uns quants, però sabeu què? No m’importa, no em preocupa… De fet, ja m’està bé, m’apassiona ser el vostre candidat i, per això, soc avui aquí, iniciant aquest repte amb vosaltres, sense por, perquè som molts, i estic convençut que hi ha una majoria de gent que normalment no es pronuncia públicament que pot trobar en aquesta nova etapa una espurna d’il·lusió i de canvi real que no troba enlloc.

 

Estic convençut que puc ser el candidat de les persones que volen aquest canvi per creure en la política com una acció positiva en el desenvolupament de la societat andorrana.

 

El candidat dels joves que, com la Lara i el Lluís, volen donar-nos als polítics una oportunitat per demostrar que pensem en ells de veritat, en el seu present més immediat, escoltant els seus problemes i inquietuds, i també mirem pel seu futur, un futur que, per ser el seu, el vostre, els joves també n’heu de poder participar.

 

El candidat per al treballador anònim de classe mitjana que ha de calcular la lletra de la hipoteca i la despesa de l’escola dels fills per saber si a final de mes podrà canviar les rodes del cotxe.

 

El candidat de l’autònom i l’emprenedor que han de lluitar per guanyar un client cada dia i que alguns mesos pagar la quota de la CASS els representa un gran maldecap.

 

El candidat de l’empresari d’aquest país que sap el que costa aixecar i mantenir un negoci, un esforç que no sempre li compensa la responsabilitat que representa tenir al seu càrrec moltes famílies que depenen d’ell.

 

El candidat que pensa en el pensionista que tan preocupat està per no ser una càrrega per als fills en un futur no gaire llunyà.

 

El candidat de la parella que espera el primer fill i no pot canviar de pis perquè els dos salaris sumats no permeten un pis més gran.

 

El candidat de la família que no té recursos per pagar estudis superiors a tots els fills.

 

El candidat del funcionari que sent passió pel servei públic, però que anhela una Funció Pública més moderna, sense estereotips.

 

Puc ser el candidat de tots ells i de molts altres. De fet, vull ser-ho i treballaré perquè així em vegin.

 

També m’esforçaré per convèncer tots els qui estiguin oberts al canvi i a la voluntat d’escoltar propostes sense prejudicis i pensant en l’interès general i no en el particular.

 

Perquè Andorra som tots i cadascun dels qui vivim al país, i els qui circumstancialment fem política tenim l’obligació de vetllar per tothom.

 

Tinc la gran sort i l’enorme privilegi de presentar-me avui com el vostre candidat a les properes eleccions generals si esteu disposats a treballar amb mi per dedicar-nos a tothom, amb una mirada especial als joves i a la gent gran, per assolir més justícia social, però, sobretot, per assolir el progrés econòmic que aquest país necessita, que és la clau per donar més oportunitats i un millor futur a tots.

 

Sense progrés econòmic, no aconseguirem mantenir un estat del benestar que permeti a tothom que viu a Andorra viure i desenvolupar-se sense limitacions.

 

Hem de construir un projecte de progrés i equitat per a tothom, amb igualtat d’oportunitats, i això suposarà fer front al vell sistema polític que cada vegada allunya més la política del ciutadà, una relació que avui ja no és directa i que nosaltres canviarem.

 

Hem de dignificar la política a partir del servei públic i trencar la mala imatge que una part de la societat té dels qui fem política i creiem en ella.

 

Tenim l’obligació d’enfrontar-nos a la demagògia que tant mal ha fet per ser tan present entre els partits. Canviem paraules per fets, promeses per respostes i treballem per donar solució als problemes reals.

 

No podem prometre el que sabem que no podrem complir i hem de dir “no” quan calgui.

 

Tenir la valentia de dir “no” és millor que crear falses expectatives al ciutadà.

 

S’han pervertit les promeses, els programes electorals i la paraula del polític.

 

Paraules com “reformar” han perdut significat. La gent ja no hi creu, després d’esperar les grans reformes que el país volia. Ha passat el temps i les oportunitats s’han desaprofitat, i el ciutadà ja no hi creu. Ara ens toca recuperar la seva confiança.

 

Per aquest motiu, ja no podem parlar de reformar, perquè hi ha coses que simplement s’han de substituir o canviar.

 

Per més reformes que es vulguin fer, ja no hi som a temps. Hem de parlar de transformar i no pas de modificar, els canvis han de ser substancials.

 

Un bon amic em va dir fa dies: Jordi, el nostre programa polític hauria de contenir un sol punt.Jo me’l vaig mirar sorprès: Un programa amb un sol punt? I quin hauria de ser?I em va dir: ENDREÇAR LA CASA.

 

Endreçar la casa, una idea simple però que ho conté tot perquè ens obliga a regirar-ho tot de dalt a baix, sense por.

 

Així doncs, avui us dic que estic disposat a endreçar la casa, amb vosaltres i tots aquells que vulguin treballar sense esperar res a canvi, només per l’interès general i amb una altra manera de fer les coses.

 

Andorra és casa nostra, de tots, no només d’uns quants. I després de dues legislatures dels actuals governants, tenim molta feina a endreçar-la.

 

Recuperar el rigor, la transparència, la competitivitat, la seguretat jurídica i les oportunitats no és un repte menor.

 

Cal perseguir-lo, cal intentar-ho… Els nostres fills han de viure millor que els nostres pares i no podem acceptar que les generacions que venen darrere nostre puguin patir una pèrdua d’oportunitats i de qualitat de vida, que és el que està passant si no hi posem remei.

 

És la nostra obligació i la nostra responsabilitat. Som una generació privilegiada, que ho hem tingut tot, però, si no actuem, si no ens comprometem, si no ens impliquem, no deixarem una herència millor als nostres fills que la que hem rebut.

 

Voleu resignar-vos a acceptar-ho? Jo no.

 

Em dic Jordi Gallardo Fernàndez i soc el candidat de Liberals d’Andorra.

 

Moltes gràcies!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari